He trobat molt interessant la següent taula, publicada en les notes de conjuntura del tercer trimestre del 2009 a Tinsa, perquè ens permet veure quines son les persones més afectades de la crisis per situació professional i tipus de contracte a Espanya.

Els qui s’enduen la pitjor part son els ocupats assalariats amb contractes temporals amb una caiguda del 18,18%, en canvi els ocupats assalariats amb contracte fix només es van reduir un 1,67%.
D’altra banda els empresaris sense treballadors o autònoms van baixar un 8,74% i els empresaris amb treballadors es van reduir en un 10,14%.
Amb aquesta visió global d’ocupació d’empresaris, autònoms i assalariats podem veure que la crisi no només està afectant als assalariats sinó que molts empresaris i professionals independents també s’estan veient molt afectats. Aquests últims (empresaris i professionals independents), habitualment quan tancant el seu negoci, no només perden la seva feina sinó que també perden bona part del seu patrimoni i a més a més no disposen del subsidi d’atur.
En aquesta batalla, on no hi ha guanyadors, entre empresaris i treballadors que ens vol vendre el govern, sindicats i patronals, se’m fa del tot inconcebible entendre que després de més d’un any i mig (o més) no hagin arribat a un acord (govern, sindicats i patronals) per incentivar l’ocupació d’assalariats, de professionals independents i d’empresaris.
Finalment, per acabar-ho d’adobar, el govern anuncia que l’edat de jubilació teòrica s’haurà d’allargar dos anys més, fins els 67, perquè sinó el sistema de pensions farà fallida al 2029. El sistema de pensions potser s’ha de reformar però ara mateix el gran problema que te el país no es pas el sistema de pensions.
El gran problema que cal resoldre ara mateix (que hauria d’haver estat resolt ahir) es crear ocupació, incentivar l’emprenedoria, incentivar a la creació d’empreses, incentivar als empresaris perquè no redueixin més les seves plantilles e impulsar nous sectors productius d’alt valor afegit.

Els qui s’enduen la pitjor part son els ocupats assalariats amb contractes temporals amb una caiguda del 18,18%, en canvi els ocupats assalariats amb contracte fix només es van reduir un 1,67%.
D’altra banda els empresaris sense treballadors o autònoms van baixar un 8,74% i els empresaris amb treballadors es van reduir en un 10,14%.
Amb aquesta visió global d’ocupació d’empresaris, autònoms i assalariats podem veure que la crisi no només està afectant als assalariats sinó que molts empresaris i professionals independents també s’estan veient molt afectats. Aquests últims (empresaris i professionals independents), habitualment quan tancant el seu negoci, no només perden la seva feina sinó que també perden bona part del seu patrimoni i a més a més no disposen del subsidi d’atur.
En aquesta batalla, on no hi ha guanyadors, entre empresaris i treballadors que ens vol vendre el govern, sindicats i patronals, se’m fa del tot inconcebible entendre que després de més d’un any i mig (o més) no hagin arribat a un acord (govern, sindicats i patronals) per incentivar l’ocupació d’assalariats, de professionals independents i d’empresaris.
Finalment, per acabar-ho d’adobar, el govern anuncia que l’edat de jubilació teòrica s’haurà d’allargar dos anys més, fins els 67, perquè sinó el sistema de pensions farà fallida al 2029. El sistema de pensions potser s’ha de reformar però ara mateix el gran problema que te el país no es pas el sistema de pensions.
El gran problema que cal resoldre ara mateix (que hauria d’haver estat resolt ahir) es crear ocupació, incentivar l’emprenedoria, incentivar a la creació d’empreses, incentivar als empresaris perquè no redueixin més les seves plantilles e impulsar nous sectors productius d’alt valor afegit.
Invercat Borsa Inversió i Economia