Radiografia Empreses Catalunya per activitat, nombre assalariats i condició jurídica

Radiografia Empreses Catalunya any 2008 per activitat, nombre assalariats i condició jurídica:

Nombre empreses Catalunya any 2008		% sobre Total
Total empreses	635.445
Indústria	49.463	7,78%
Construcció	92.355	14,53%
Serveis	493.627	77,68%
Assalariats empreses
Sense assalariats	330.916	52,08%
1-9	260.999	41,07%
10-49	34.835	5,48%
50-199	6.201	0,98%
200 o més	2.494	0,39%
Forma jurídica empreses
Persones físiques	327.047	51,47%
Societats anònimes	28.690	4,51%
Societats limitades	216.283	34,04%
Altres	63.425	9,98%
Font Dades: Idescat

L’any 2008 el 93% de les empreses catalanes tenien entre 0 i 9 assalariats. Son dades que et fan reflexionar.

Invercat Borsa Inversió i Economia

Observatori de la competitivitat 2009

El col·legi d’enginyers industrials de Catalunya va presentar a la Torre Agbar el informe Observatori de la competitivitat 2009.

Invercat Borsa Inversió i Economia

Polònia – Cançó ‘Hem Pillat molt' amb ‘Millet’

El programa Polònia de TV3 cada vegada reflexa millor el pensament de tots els catalans i crec que amb aquesta cançó sobre els escàndols de corrupció l’han encertat de ple. Una crítica dura i punyent però a la vegada amb molt d’humor.

Invercat Borsa Inversió i Economia

L'esperit Català

FemCat, Fundació d’empresaris, directius i professionals que pretén dur a terme i donar suport a iniciatives que serveixin pel progrés de la societat catalana, va visitar Boston per tal d’aprendre de les iniciatives del MIT (Massachusetts Institute of Technology) i del seu model de relació universitat-empresa.

El programa Valor Afegit va realitzar el següent reportatge on podem veure les primeres reflexions dels empresaris de FemCat des de Boston i algunes de les claus del èxit del model de relació universitat-empresa del MIT.

La iniciativa d’aquests empresaris, directius i professionals es molt lloable i es l’esperit que hauríem de tenir tots els catalans. Mirar qui està realitzant les millors pràctiques empresarials i els millors models de relació entre empreses, institucions i societat, aprendre d’ells i adaptar els models al tarannà de la societat catalana per tal de convertir-nos de nou en una de les regions econòmiques més dinàmiques d’Europa.

Invercat Borsa Inversió i Economia

Ens hem de reinventar com a treballadors

Els americans son uns experts en fer un curs de dues setmanes de qualsevol cosa i a partir d’aleshores vendre’s a ells mateixos com uns experts d’aquesta nova competència que ha après en un parell de setmanes. Els catalans degut al nostre tarannà som incapaços de fer-ho.

Potser el cas americà es massa agosarat però la nostra manca per vendre’ns quan hem adquirit noves competències ha de canviar. Ens haurem de ‘llançar més a la piscina’ perquè es el que reclamen les empreses.

Les empreses necessiten treballadors actius i proactius. El treballador passiu i sense esperit d’aprendre, millorar i evolucionar està obsolet. Els treballadors que no es reinventin constantment quedaran desplaçats en el mercat laboral.

Invercat Borsa Inversió i Economia

Llibres d’èxit empresarial i econòmic

Avui he anat a la Casa del Llibre a la secció d’economia, ja feia temps que no m’hi passava i m’ha sorprès veure la quantitat de llibres sobre com obtenir èxit empresarial i econòmic. I encara m’he sorprès més al veure que el 50% d’aquests llibres tenien a la portada el nom de Warren Buffet com a reclam, com per exemple ’Com Warren Buffet va .....’

Que no ens enganyin entre escriure un llibre de com tenir èxit com emprenedor o empresari i el ser emprenedor o empresari hi ha una diferencia abismal. De Warren Buffet n’hi ha un, de Bill Gates també només n’hi ha un, així que llibres de Warren Buffet o de Bill Gates que expliquen com ells han aconseguit el seu èxit només n’hi hauria d’haver un de cada i escrits per ells mateixos o be una biografia autoritzada. La resta de llibres son farses sobre els quals no val la pena perdre ni el temps ni els diners.

Si vols saber com s’aconsegueix l’èxit empresarial has de parlar directament amb els emprenedors o empresaris que han tingut èxit. No cal ser un Warren Buffet per considerar que un empresari ha tingut èxit, per mi tot aquell empresari o emprenedor que es guanya la vida mínimament bé amb la seva feina, i a més a més hi gaudeix, és un empresari amb èxit.

Segurament que d’aquests empresaris més locals que han tingut èxit en tens bastants a prop de casa teva i segurament que fan xerrades explicant les seves experiències en les cambres de comerç, ACC10, Barcelona Activa,... Assisteix a aquestes xerrades e intenta parlar amb ells, segurament aprendràs molt més en aquestes xerrades, que a més son gratuïtes, que en un llibre on surt escrit en portada el nom de Warren Buffet per tal de vendre més llibres perquè sinó l’autor no en vendria ni un.

Invercat Borsa Inversió i Economia

Reformes estructurals: anem per bon camí

Aquesta setmana passada s’han donat a conèixer dues iniciatives molt importants que serien clars exemples de les reformes estructurals que necessita el país per fer front tant a la crisis econòmica actual com als nous reptes que suposa la globalització i la deslocalització de les tasques de menys valor afegit.

Les dues iniciatives que podíem englobar dintre del que s’anomenen reformes estructurals son:

1. El pacte nacional per les infraestructures: Amb una inversió total de 100.000 milions d’euros i amb 130 mesures, hauria de servir per millorar el transport públic, el transport ferroviari, dotar a Catalunya d’una xarxa de serveis empresarials i d’instal·lacions logístiques, promoure l’aprofitament de residus, etc..

Llàstima que no tots els partits polítics hi hagin donat suport i encara més preocupant que Foment del Treball tampoc l’hagi recolzat fermament. Crec que la iniciativa era molt necessària i va encaminada pel bon camí, tot i que caldrà millorar alguns dels punts, com per exemple l’abastament d’aigua.

2. Barcelona Zona Innovació (BZI): Amb una inversió inicial de 3.000 milions de Euros, aquesta iniciativa pretén convertir les 50 hectàrees de l’antiga Seat en un zona de innovació dels sectors de l’audiovisual, l’alimentari i el tecnològic.

Sens dubte una iniciativa molt ambiciosa que permetria posicionar a Catalunya dintre dels productes i serveis de més valor afegit, i per tant amb menys possibilitats de deslocalització. Esperem que en aquesta nova zona no es realitzin els mateixos errors que els produïts en el 22@ on algunes empreses han tingut dificultats per instal·lar-se degut a les limitacions de la xarxa elèctrica del 22@.

Considero aquestes dues iniciatives clars exemples de les reformes estructurals, de les quals sempre en sentim a parlar però mai ens saben concretar. Benvingudes aquestes dues iniciatives i esperem que altres iniciatives que ja estan marxa, com serien la gestió de l’aeroport per part del govern català, finalment es materialitzin pel benefici de Catalunya i de l’economia Catalana.

Invercat Borsa Inversió i Economia

Quan treballar gratuïtament juga al teu favor i quan no

A The Wealthy Freelancer, bloc adreçat a autònoms, han publicat l’article ‘Quan treballar per res’ (When to work for nothing) com que les reflexions exposades son molt bones vaig a fer una traducció (molt) lliure dels punts més interessants:

“Quan treballar gratuïtament juga al teu favor:

1. Quan no tens clients: Si no has treballat per cap client i per tant no pots donar referències de treballs realitzats a clients, potser seria interessant treballar durant un curt període de temps gratuïtament pel teu client o per tres clients per així demostrar que tens experiència. Oferir nous serveis gratuïtament durant uns mesos també es una bona manera de provar els nous serveis i rebre les opinions dels clients.

2. Fer xerrades en conferencies molt notòries, fer la xerrada gratuïtament en aquestes conferencies tan notòries et poden aportar nous clients.

3. Oferir un servir per una bona causa: Si es tracta d'oferir els teus serveis per recaptar diners per fundacions sense ànims de lucre, però es important enviar un contracte al client especificant clarament que faràs i que no faràs.

Per altra banda si algun dels teus clients t’ofereix pagar-te d’alguna d’aquestes maneres, et suggereixo que marxis corrent immediatament:

1. Pagar-te en funció del resultat: Es una mala idea treballar per un client que insisteix que facis la major part del projecte abans que ells decideixin si els hi agrada lo suficient el teu treball com per pagar-te’l. Senzillament digues, no.

2. Pagar-te només quan la empresa comenci a tenir beneficis: Mentre alguns advocats, inversors de capital risc, e inclús alguns desenvolupadors de software cobren mitjançant accions, ser pagat únicament i quan la empresa tingui beneficis no es una opció financera possible per la majoria de professionals independents.

3. Rebent credibilitat del teu treball i res més: Rebre credibilitat pel teu treball no es gairebé mai un substitut de ser pagat. A més a més, sempre rebràs credibilitat pel treball ben fet.

Quan acordes treballar gratuïtament, estàs reforçant la idea mal interpretada que els treballadors autònoms son financerament independents. No degradis la teva professió permeten que un client ‘barat’ s’aprofiti de tu.

”

Crec que val la pena llegir l'article en anglès, ho podeu fer a : When to work for nothing

Jo comparteixo la majoria dels punts exposats en l’article, sobretot trobo molt important la conclusió final on exposa que treballar gratuïtament degrada els teus serveis al infravalorar-los i fen perdre la credibilitat i vàlua del teu treball, ¿que en penseu vosaltres?

Invercat Borsa Inversió i Economia

Fusió caixes catalanes

Sembla que les fusions de les caixes catalanes poc a poc van prenent forma, es per això que vull fer un resum de les operacions de fusions de caixes catalanes.

De moment s’estan desenvolupant dos grans operacions de fusions de caixes:

1. La primera gran fusió es la que van anunciar fa uns mesos la Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Manlleu i Caixa Girona

2. La segona gran fusió es la que estan duent a terme Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa . La nova Caixa resultant d’aquesta fusió tindria les següents xifres:

Caixa	Actius	Inversió creditícia	Resultat
Caixa Catalunya	64.789	48.162	59,94
Caixa Tarragona	10.897	6.769	15,25
Caixa Manresa	6.782	5.435	9,13
Nova Caixa	82.468	60.367	84,33
Xifres en milions de Euros Font dades: Expansión

Exposo la taula que ja vaig publicar fa uns mesos a Situació Caixes Catalanes, on podíem veure la situació en la que es trobaven les caixes catalanes en el mes de febrer del 2009. Repassant la taula ja es podia intuir que Caixa Catalunya havia de fer algun tipus d’acció perquè la seva morositat era insostenible 5,28% i havia comprat immobles morosos per 600 milions de euros:

(Clicar per ampliar)

Crec que aquestes fusions de caixes catalanes eren necessàries per poder competir, no tan sols a escala nacional sinó a escala internacional. Si realment volem tenir un teixit industrial gran e internacional necessitem que les nostres caixes també tinguin unes dimensions considerables.

Empresarialment les fusions de caixes seran bones per Catalunya, tinc el dubte si pels usuaris també serà beneficiós.

Invercat Borsa Inversió i Economia

ICF Holding i les seves inversions de capital risc

M’he quedat astorat al llegir la noticia que només 1 de les 21 empreses del ICF Holding, empresa del Institut Català de Finances, va obtenir beneficis. La empresa de capital risc Barcelona Empren va obtenir uns beneficis de 300.000 Euros, la resta d’empreses participades pel ICF Holding van tenir unes pèrdues de 65,95 Milions Euros l’any 2008.

¿Es sostenible aquest model de gestió de ICF Holding?

No crec que sigui sostenible el model de inversions de ICF Holding quan només 1 empresa, obté uns beneficis de 300.000 Euros, que ni de bon tros cobreixen les pèrdues de la resta de les empreses, 65,95 Milions Euros.

Taula amb les empreses participades per ICF Holding:

(Clicar per ampliar)

Resultats empreses participades ICF Holding any 2008:

(Clicar per ampliar)

(Clicar per ampliar)

Tot i que l’esforç de ICF Holding en instruments de capital risc va arribar fins els 70,6 milions d’euros l’any 2008, un 12,4% més que l’any 2007. I tot i que aquest risc en nous projectes emprenedors i de risc es necessari que es realitzi per part de la generalitat, ¿no creieu que s’haurien d’estudiar millor les inversions que realitza?

Potser vaig errat i només estic analitzant el curt termini, potser a mig i llarg termini es capgiri la truita i seran 21 empreses les que tindran uns beneficis de milions d’euros i només 1 perdrà un quants milers d’euros. Tot i que ho desitjo de tot cor, crec que la realitat a llarg termini no serà tant maca pel ICF Holding.

Si analitzem el conjunt del Grup ICF ( inclou el Institut Català de Finances, ICF Holding, ICF Equipaments i el IFEM) va obtenir uns beneficis de 443.000 Euros l’any 2008.

Podeu consultar la memòria anual del any 2008 del ICF aquí

Invercat Borsa Inversió i Economia

Deute ajuntaments i pla E

Em sembla un escàndol que els ajuntaments deguin 33.000 milions d’euros a les empreses de material de construcció.

Aquests 33.000 milions d’euros equival a 3 vegades el famós pla E impulsat pel govern espanyol i també equival a vora el 3,3% del PIB Espanyol.

En el cas concret de Catalunya el deute dels ajuntaments amb els proveïdors de materials de construcció puja a al xifra de 4.049 milions d’euros, que equival a vora el 2% del PIB Català.

¿No seria millor pagar els deutes a les empreses enlloc de promoure indiscriminadament noves infraestructures que no aportaran cap retorn de la inversió?

Pagant els deutes actuals s’aconseguiria alleugerir els problemes financers de moltes empreses, enlloc d’incrementar-los.

Invercat Borsa Inversió i Economia

Model Negoci 2.0

Google i el seu model de negocio es el perfecte model de negoci 2.0.

¿Quines característiques té un model de negoci 2.0?

El model de negoci 2.0 es caracteritza per:

1. Crear aplicacions i solucions gratuïtes pels usuaris

2. Desenvolupar una eina perquè el usuari pugui guanyar diners amb les aplicacions gratuïtes.

3. Convertir al usuari en un treballador voluntari pel negoci 2.0

4. Els ingressos que rep el usuari son ínfims en comparació amb el preu/hora de contractar a un treballador.

5. Aconseguir que el usuari es torni addicte a l’aplicació, tant en el seu rol d’usuari com en el seu rol de treballador 2.0

6. Aconseguir un efecte piramidal en la distribució de l’aplicació i en la seva utilització, per tal que creixi exponencialment el nombre d’usuaris i el nombre de treballadors 2.0

Anem a veure aquestes 6 característiques aplicades al model de negoci de Google:

1. Crear aplicacions i solucions gratuïtes pels usuaris

L’empresa, en el nostre exemple Google, realitza aplicacions i solucions gratuïtes pels usuaris: Blogger, YouTube,….

2. Desenvolupar una eina perquè el usuari pugui guanyar diners amb les aplicacions gratuïtes.

La empresa, Google, desenvolupa una eina perquè tothom que ho desitgi pugui guanyar diners amb les aplicacions gratuïtes, en el nostre exemple Google va desenvolupar Adsense.

3. Convertir al usuari en un treballador voluntari pel negoci 2.0

El usuari es converteix en un “treballador 2.0”, al crear contingut per Google.

4. Els ingressos que rep el usuari son ínfims en comparació amb el preu/hora de contractar a un treballador.

El treballador 2.0 rep uns ingressos de Google, però a un preu/hora ridícul si ho desitja, o bé crea contingut gratuït (reflexions de política, reflexions de la vida, compartir, fotos, ...), però Google es beneficia del contingut gratuït perquè en cada cerca que realitzen els usuaris insereix publicitat en el seu cercador Google.

5. Aconseguir que el usuari es torni addicte a l’aplicació, tant en el seu rol d’usuari com en el seu rol de treballador 2.0

El treballador 2.0 es Adicsense, addicte al Adsense de Google, perquè veu la possibilitat de guanyar diners extra des de casa en els seus temps lliures i potser en un futur independitzar-se econòmicament. Si analitzem les poques dades disponibles que tenim de blocaires professionals veiem que els ingressos que perceben de Adsense son pocs, molts pocs blocaires deuen viure exclusivament del Adsense. Però la il·lusió de viure tant sols d’això està molt estesa, es com anar a jugar al casino de Las Vegas, molta gent se sent atreta per fer-se ric ràpidament però al final, la majoria de les vegades, la casa guanya molt més del que paga.

6. Aconseguir un efecte piramidal en la distribució de l’aplicació i en la seva utilització, per tal que creixi exponencialment el nombre d’usuaris i el nombre de treballadors 2.0

Efecte piramidal: quanta més gent utilitza les aplicacions gratuïtes, més es propaga el model de negoci 2.0 per l’efecte viralitat, per exemple si creem una conta a YouTube i pugem un vídeo, segur que ho explicarem a tots els nostres amics, si el vídeo es interessant pels teus amics, ells el propagaran entre els seus amics, i així successivament. A més a més, de totes los noves persones que descobreixin YouTube, un percentatge petit decidirà, també, pujar vídeos, i tornarà a començar un altre efecte piramidal. Evidentment, quant més es propagui el us de les aplicacions gratuïtes més ingressos rep la empresa, en el nostre cas Google.

Ara que sabem les característiques principals d’un model de negoci 2.0, ¿teniu alguna idea d’un nou model de negoci 2.0 que compleixi aquestes característiques?

Invercat Borsa Inversió i Economia

Líders en ineptitud empresarial i econòmica

Catalunya es un dels països líders en ineptitud empresarial, econòmica i laboral.

¿Qui son els culpables d’aquesta ineptitud empresarial i econòmica?

Els culpables d’aquesta ineptitud son:

1. L’administració catalana per no saber promoure la investigació, el desenvolupament, la innovació, la creació de llocs de treball, l’emprenedoria i el suport a les empreses, tant petites i mitjanes empreses (Pimes) com a les grans empreses.

2. Les empreses per no haver destinat els suficients recursos a la investigació, el desenvolupament, la innovació i fomentar la competitivitat de les seves empreses tant a nivell nacional com internacional.

3. Els treballadors per tenir una productivitat molt baixa, un absentisme molt alt i veure a l’empresari i a l’empresa com a un enemic enlloc de com un aliat.

Efectivament, tots som culpables d’haver aconseguit aquest lideratge en ineptitud empresarial, econòmica i laboral.

¿Podem deixar de ser líders en ineptitud empresarial i econòmica?

N’estic convençut que podem deixar de ser un dels països líders en ineptitud empresarial perquè crec que el tarannà dels catalans i el seu teixit empresarial tenen una potencialitat molt més gran de la que ens creiem.

Cal que l’administració, els empresaris i treballadors ens dediquem a treballar conjuntament en una sola direcció i perseguint un objectiu comú que sigui beneficiós per tots els implicats.

¿Algun exemple concret de com poden ser millors les nostres empreses catalanes?

Crec que aquest es un punt que aportaria molta llum a les nostres empreses. La majoria d’empreses a Catalunya son Pimes i d’aquestes el 97% tenen 3 o menys treballadors, per tant no poden destinar grans recursos a investigar, desenvolupar e innovar. Però els hi seria de molta ajuda si coneguessin exemples concrets de que estan fent altres empreses del sec sector o d’altres sectors.

En aquesta direcció podem veure un exemple a El 2.0, tàctica rentable per les Pimes? . Però encara necessitaríem més exemples concrets per tal que puguin ser consultats d’una manera simple i àgil per tot el nostre teixit empresarial.

Des d’aquest bloc, també, intentarem posar exemples concrets de que estan fent altres empreses, catalanes o no catalanes, per tal de ser més competitives, més innovadors, més productives, en definitiva per ser millors empreses.

Invercat Borsa Inversió i Economia