M’he quedat astorat al llegir la noticia que només 1 de les 21 empreses del ICF Holding, empresa del Institut Català de Finances, va obtenir beneficis. La empresa de capital risc Barcelona Empren va obtenir uns beneficis de 300.000 Euros, la resta d’empreses participades pel ICF Holding van tenir unes pèrdues de 65,95 Milions Euros l’any 2008.
¿Es sostenible aquest model de gestió de ICF Holding?
No crec que sigui sostenible el model de inversions de ICF Holding quan només 1 empresa, obté uns beneficis de 300.000 Euros, que ni de bon tros cobreixen les pèrdues de la resta de les empreses, 65,95 Milions Euros.
Taula amb les empreses participades per ICF Holding:
(Clicar per ampliar)
Resultats empreses participades ICF Holding any 2008:
(Clicar per ampliar)
Tot i que l’esforç de ICF Holding en instruments de capital risc va arribar fins els 70,6 milions d’euros l’any 2008, un 12,4% més que l’any 2007. I tot i que aquest risc en nous projectes emprenedors i de risc es necessari que es realitzi per part de la generalitat, ¿no creieu que s’haurien d’estudiar millor les inversions que realitza?
Potser vaig errat i només estic analitzant el curt termini, potser a mig i llarg termini es capgiri la truita i seran 21 empreses les que tindran uns beneficis de milions d’euros i només 1 perdrà un quants milers d’euros. Tot i que ho desitjo de tot cor, crec que la realitat a llarg termini no serà tant maca pel ICF Holding.
Si analitzem el conjunt del Grup ICF ( inclou el Institut Català de Finances, ICF Holding, ICF Equipaments i el IFEM) va obtenir uns beneficis de 443.000 Euros l’any 2008.
Podeu consultar la memòria anual del any 2008 del ICF aquí
Invercat Borsa Inversió i Economia
2 comentaris:
Hola,
volia dir que no estic del tot d'acord amb el què dius de que no és sostenible el model d'inversions de ICF.
La sostenibilitat cal plantejar-la a partir dels objectius que es busquen així com a partir del termini esperat de retorn. Vull dir que, crec que, per una banda, els objectius de molts dels projectes són més estratègics que de viabilitat pròpia del model (i per tant, la seva conveniència pot venir justificada, per exemple, perquè incentiva la cultura emprenedora del país, o bé perquè senzillament es tracta d'un bé públic que interessa potenciar per les externalitats que produeix en la cultura i formació de la població, entre d'altres), i per altra banda, que alguns dels projectes poden tenir una previsió de rendibilitat a mig plaç, necessitant un cert temps per desenvolupar-se i posar-se al mercat.
En temes de capital risc, si no poguéssim considerar el factor risc i fóssim encara més conservadors del què ja som, ja podem plegar!
Maura
Estic d’acord en que hi ha inversions de capital risc que son estratègiques i no s’ha d’esperar un retorn directe de la inversió perquè dinamitzarà actituds o sectors concrets. La meva reflexió-crítica anava adreçada a aquelles inversions no estratègiques que generen pèrdues any rere any i semblen més inversions de subvencions que no pas inversions de capital risc. Conclusió, si que cal invertir en capital risc des de l’administració esperant retorns a mig o llarg termini en alguns i altres inversions utilitzant-les com a dinamitzadores, sense esperar retorn directe, però cal evitar les subvencions camuflades en operacions de capital risc, la gent no es mama el dit.
Publica un comentari a l'entrada