Comparació de la liquidació del model de finançament de les comunitats autònomes

Comparació de la liquidació del model de finançament de les comunitats autònomes, podem veure els ingressos de cada comunitat autònoma dels conceptes de IVA, IRPF, impostos sobre alcohols, impostos sobre labors del tabac, ...

Recursos totals liquidats :

	2009
	Milions €	€/pob. ajustada	Índex
Catalunya	15.394	2.084	103,6
Galícia	6.035	2.034	101,1
Andalusia	15.422	1.888	93,8
Astúries	2.376	2.112	105,0
Cantàbria	1.397	2.376	118,1
La Rioja	717	2.200	109,4
Múrcia	2.744	1.938	96,3
València	9.512	1.903	94,6
Aragó	2.985	2.109	104,8
Castella-la Manxa	4.253	1.936	96,2
Canàries	3.695	1.696	84,3
Extremadura	2.476	2.120	105,3
Balears	2.188	2.000	99,4
Madrid	13.134	2.185	108,6
Castella i Lleó	5.788	2.105	104,6
Total	88.117	2.012	100,0

LIQUIDACIÓ DEL MODEL DE FINANÇAMENT PER CONCEPTES
50% IRPF (Tram autonòmic amb capacitat normativa)			50% IRPF (Tram autonòmic sense capacitat normativa)
Milions €			Milions €
	2009			2009
Catalunya	7.869		Catalunya	7.917
Galícia	1.888		Galícia	1.901
Andalusia	4.556		Andalusia	4.575
Astúries	936		Astúries	941
Cantàbria	498		Cantàbria	499
La Rioja	259		La Rioja	267
Múrcia	830		Múrcia	839
València	3.339		València	3.413
Aragó	1.225		Aragó	1.225
Castella-la Manxa	1.223		Castella-la Manxa	1.233
Canàries	1.180		Canàries	1.220
Extremadura	537		Extremadura	542
Balears	855		Balears	864
Madrid	8.618		Madrid	8.822
Castella i Lleó	1.897		Castella i Lleó	1.910
Total	35.710		Total	36.169

50% IVA			58% IMPOSTOS SOBRE ALCOHOLS
Milions €			Milions €
	2009			2009
Catalunya	3.248		Catalunya	121
Galícia	1.040		Galícia	35
Andalusia	2.927		Andalusia	108
Astúries	434		Astúries	18
Cantàbria	249		Cantàbria	12
La Rioja	128		La Rioja	5
Múrcia	502		Múrcia	18
València	1.939		València	73
Aragó	555		Aragó	22
Castella-la Manxa	704		Castella-la Manxa	21
Canàries	0		Canàries	33
Extremadura	347		Extremadura	12
Balears	722		Balears	22
Madrid	2.993		Madrid	97
Castella i Lleó	995		Castella i Lleó	39
Total	16.783		Total	636

58% IMPOST SOBRE LABORS DEL TABAC			58% IMPOST SOBRE HIDROCARBURS
Milions €			Milions €
	2009			2009
Catalunya	839		Catalunya	1.004
Galícia	229		Galícia	420
Andalusia	807		Andalusia	1.009
Astúries	102		Astúries	141
Cantàbria	58		Cantàbria	91
La Rioja	28		La Rioja	47
Múrcia	149		Múrcia	231
València	547		València	634
Aragó	133		Aragó	240
Castella-la Manxa	199		Castella-la Manxa	377
Canàries	0		Canàries	0
Extremadura	112		Extremadura	174
Balears	165		Balears	167
Madrid	536		Madrid	636
Castella i Lleó	231		Castella i Lleó	543
Total	4.136		Total	5.714

RECAPTACIÓ DELS TRIBUTS CEDITS TRADICIONALS*
Milions €
	2009
Catalunya	2.500
Galícia	540
Andalusia	1.828
Astúries	238
Cantàbria	235
La Rioja	87
Múrcia	364
València	1.295
Aragó	427
Castella-la Manxa	489
Canàries	397
Extremadura	188
Balears	377
Madrid	2.120
Castella i Lleó	557
Total	11.645
* Inclou els següents impostos: sobre el patrimoni, sobre successions i donacions, sobre transmissions patrimonials, sobre actes jurídics documentats i taxa del joc.

Tots els conceptes els pots trobar aquí

Liquidació del model de finançament per grans conceptes:

Font: GeneralitatCatalunya

Invercat Borsa Inversió i Economia

Bons Generalitat: El negoci de Caixes i Bancs

Les caixes i bancs (les entitats que he consultat son: Caixa D’Enginyers, Banc Sabadell i Bancorreos) et cobren una comissió entre el 0,35% i el 0,65% sobre el capital invertit en els bons de la Generalitat de Catalunya. Depenent del Banc o Caixa ni diuen comissió bancària o comissió al cobrar el cupó o comissió semestral, etc.. La qüestió es que aquesta comissió fa que la rendibilitat del cupó ja no sigui del 4,75% sinó que es redueix a entre 4,1% i un 4,4%.

Guanyaran gairebé més ells (3% + 0,35% a 0,65%) que nosaltres (4,75% - 0,35% a 0,65%), però els cales i el risc son nostres!! Si he dit risc, hi ha el risc que el tipus d’interès pugi i per tant si necessites els diners abans d’un any no el podràs vendre al mercat secundari a menys que estiguis disposat a perdre diners. També hi ha el risc que una entitat solvent tregui dintre d’uns mesos un dipòsit al 4% a un termini de més d’un any (aquí corres el risc dels costós d’oportunitat perduts).

Si el teu banc o caixa et cobra una comissió de 0,5% o més potser que t’ho pensis abans de comprar els bons perquè ja hi ha altres productes que ofereixen un 4% i si aconsegueix que el termini de la inversió sigui superior a 1 any, doncs millor un 4% a dos anys que un 4,25% a 1 any, no? Que en penseu vosaltres?

Invercat Borsa Inversió i Economia

Economia Catalana vs països europeus

En el document The fundamentals of the Catalan Economy he trobat el següent gràfic que d’una manera senzilla i clara posiciona l’economia catalana enfront dels diversos països europeus.

(clicar per ampliar)

Un altre gràfic interessant del informe, es aquest que ens mostra el PIB per capità (dades any 2009) de Catalunya vs la resta de països europeus. Segons el informe, amb 28.532Eur per capità, Catalunya es situaria en la 5ª posició per PIB per càpita, per sobre de països com Alemanya o França.

(clicar per ampliar)

Invercat Borsa Inversió i Economia

Un altre món

Xavier Verdaguer es va instal.lar a Silicon Valley aquest gener per emprendre projectes, al febrer va aconseguir la primera ronda de finançament i al juliol ja està negociant per portar a mercat un dels seus projectes. ¿Us imagineu aquest ritme de crear nous negocis a Catalunya? Jo ara mateix no m'ho puc imaginar, s'estant realitzant bones iniciatives però de moment vivim en un altre món. El fet positiu es que emprendors catalans com el Xavier estan tenint èxit fora de Catalunya, talent i capacitat en tenim. Falta, com comenta en l'entrevista el Xavier, que es promogui la figura del emprendor i es valori tal com es mereix, tant si l'emprenedor te èxit com si no.

El 9 TV entrevista a Xavier Verdaguer from Xavier Verdaguer on Vimeo.

Invercat Borsa Inversió i Economia

¿Els clubs de futbol un mal negoci?

En la següent imatge podem veure el compte de resultats consolidada de la Lliga de futbol espanyola.

(Clicar per ampliar)

La Lliga de futbol te unes pèrdues ordinàries de 304 milions d’euros, i son els beneficis extraordinaris els que fan que s’aconsegueixin un benefici net de 48 milions d’euros. Ja sabem que els beneficis extraordinaris un dia o altre s’acabaran (el teu club de futbol només el pots vendre un cop cada 30 o 40 anys), a part del deute global que tenen els clubs que es de 3.489,8 milions d’euros i tenen uns actius totals de 3.833,1 milions d’Euros.

Per tant la lliga de futbol, a nivell consolidat, sembla un mal negoci. ¿Que en penseu vosaltres?

Podeu consultar l’informe de Deloitte : La Liga del Dinero 2008-2009

Font: Edició impresa La Vanguardia, El Dinero, del 4 abril 2010

Invercat Borsa Inversió i Economia

Relació reducció cost compres amb beneficis empresa

En l'edició impresa de La Vanguardia del passat diumenge 28 de març va sortir a la secció del Dinero el següent gràfic:

(Clicar per ampliar)

El gràfic ens indica el impacte que te la reducció de costos en les compres sobre els beneficis de l’empresa. Com podem veure una reducció del 1% en el cost de les compres podria permetre augmentar el benefici de l’empresa en un 6,5%.

L’article de La Vanguardia tracta sobre l’ importància, cada vegada més gran, que tenen els directors de compres en l’empresa. Vista la gràfica no ens queda cap dubte que l’ importància del director de compres es fonamental per l’empresa i que s’ha de donar el pes corresponent en l’estratègia empresarial.

Invercat Borsa Inversió i Economia

Estudi Les empreses d’alt Creixement i les Gaseles a Catalunya

Algunes dades de la nota de premsa publicada per la Generalitat sobre l’estudi Les empreses d’alt Creixement i les Gaseles a Catalunya:

Catalunya té 250 empreses d’alt creixement, les quals han augmentat les seves vendes un 174% entre 2004 i 2007

• El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, mitjançant la Secretaria d’Indústria i Empresa, i amb la col•laboració del Centre d’Economia Industrial, ha publicat un estudi sobre les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya.

• Les 250 empreses han estat identificades, seguint la metodologia d’Eurostat i l’OCDE, entre les companyies catalanes de més de 10 treballadors i que pertanyen al que s’anomena nova indústria (indústria manufacturera i serveis a la producció). D’entre elles, n’hi ha 20 que no superen els 5 anys de vida i que s’anomenen gaseles.

• En conjunt, aquest tipus d’empreses van facturar 3.421 milions d’euros l’any 2007, i van duplicar les seves plantilles entre 2004 i 2007.

A Catalunya hi ha 250 empreses d’alt creixement, és a dir d’empreses que augmenten les seves vendes més d’un 20 per cent anual. La seva facturació, no obstant això, ha estat encara molt superior a aquest llindar, ja que, en conjunt, ha assolit un creixement del 174% entre 2004 i 2007. Aquesta és la conclusió principal de l’estudi Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya, elaborat per l’Observatori de Prospectiva Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa amb la col•laboració del Centre d’Economia Industrial.

En conjunt, les empreses d’alt creixement van facturar 3.421 milions d’euros el 2007 i el que més destaca d’elles és que:

* Van augmentar la seva facturació un 174% entre 2004 i 2007, una xifra espectacular si es considera que la nova indústria en el seu conjunt ho va fer en un 33%.
* Van duplicar les seves plantilles entre 2004 i 2007.

* La seva productivitat és un 48% superior a la del conjunt de les empreses de la nova indústria.

El 70% de les empreses d’alt creixement es dediquen als serveis a la producció (entre les quals destaquen les del sector TIC) i un 30% a la indústria manufacturera (especialment del metall i de l’alimentació), si bé l’estudi destaca que són presents a totes les branques d’activitat. En general, són empreses joves, no lligades a cap grup, de capital nacional, familiars i petites.

Estudi Les empreses d’alt Creixement i les Gaseles a Catalunya:

Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

View more documents from marcherrando.

Font: Sala Premsa Generalitat de Catalunya

Invercat Borsa Inversió i Economia