27/10/10

Bons Generalitat: El negoci de Caixes i Bancs

Les caixes i bancs (les entitats que he consultat son: Caixa D’Enginyers, Banc Sabadell i Bancorreos) et cobren una comissió entre el 0,35% i el 0,65% sobre el capital invertit en els bons de la Generalitat de Catalunya. Depenent del Banc o Caixa ni diuen comissió bancària o comissió al cobrar el cupó o comissió semestral, etc.. La qüestió es que aquesta comissió fa que la rendibilitat del cupó ja no sigui del 4,75% sinó que es redueix a entre 4,1% i un 4,4%.

Guanyaran gairebé més ells (3% + 0,35% a 0,65%) que nosaltres (4,75% - 0,35% a 0,65%), però els cales i el risc son nostres!! Si he dit risc, hi ha el risc que el tipus d’interès pugi i per tant si necessites els diners abans d’un any no el podràs vendre al mercat secundari a menys que estiguis disposat a perdre diners. També hi ha el risc que una entitat solvent tregui dintre d’uns mesos un dipòsit al 4% a un termini de més d’un any (aquí corres el risc dels costós d’oportunitat perduts).

Si el teu banc o caixa et cobra una comissió de 0,5% o més potser que t’ho pensis abans de comprar els bons perquè ja hi ha altres productes que ofereixen un 4% i si aconsegueix que el termini de la inversió sigui superior a 1 any, doncs millor un 4% a dos anys que un 4,25% a 1 any, no? Que en penseu vosaltres?

Invercat Borsa Inversió i Economia

8/10/10

Economia Catalana vs països europeus

En el document The fundamentals of the Catalan Economy he trobat el següent gràfic que d’una manera senzilla i clara posiciona l’economia catalana enfront dels diversos països europeus.

(clicar per ampliar)
Economia Catalana 201 vs paisos europeus

Un altre gràfic interessant del informe, es aquest que ens mostra el PIB per capità (dades any 2009) de Catalunya vs la resta de països europeus. Segons el informe, amb 28.532Eur per capità, Catalunya es situaria en la 5ª posició per PIB per càpita, per sobre de països com Alemanya o França.

(clicar per ampliar)
PIB Catalunya 2009 per capita vs països europeus

Invercat Borsa Inversió i Economia

27/7/10

Un altre món

Xavier Verdaguer es va instal.lar a Silicon Valley aquest gener per emprendre projectes, al febrer va aconseguir la primera ronda de finançament i al juliol ja està negociant per portar a mercat un dels seus projectes. ¿Us imagineu aquest ritme de crear nous negocis a Catalunya? Jo ara mateix no m'ho puc imaginar, s'estant realitzant bones iniciatives però de moment vivim en un altre món. El fet positiu es que emprendors catalans com el Xavier estan tenint èxit fora de Catalunya, talent i capacitat en tenim. Falta, com comenta en l'entrevista el Xavier, que es promogui la figura del emprendor i es valori tal com es mereix, tant si l'emprenedor te èxit com si no.


Invercat Borsa Inversió i Economia

4/4/10

¿Els clubs de futbol un mal negoci?

En la següent imatge podem veure el compte de resultats consolidada de la Lliga de futbol espanyola.
(Clicar per ampliar)
Compte resultats lliga de futbol

La Lliga de futbol te unes pèrdues ordinàries de 304 milions d’euros, i son els beneficis extraordinaris els que fan que s’aconsegueixin un benefici net de 48 milions d’euros. Ja sabem que els beneficis extraordinaris un dia o altre s’acabaran (el teu club de futbol només el pots vendre un cop cada 30 o 40 anys), a part del deute global que tenen els clubs que es de 3.489,8 milions d’euros i tenen uns actius totals de 3.833,1 milions d’Euros.

Per tant la lliga de futbol, a nivell consolidat, sembla un mal negoci. ¿Que en penseu vosaltres?

Podeu consultar l’informe de Deloitte : La Liga del Dinero 2008-2009

Font: Edició impresa La Vanguardia, El Dinero, del 4 abril 2010

Invercat Borsa Inversió i Economia

Relació reducció cost compres amb beneficis empresa

En l'edició impresa de La Vanguardia del passat diumenge 28 de març va sortir a la secció del Dinero el següent gràfic:
(Clicar per ampliar)
cost compres vs beneficis empresa

El gràfic ens indica el impacte que te la reducció de costos en les compres sobre els beneficis de l’empresa. Com podem veure una reducció del 1% en el cost de les compres podria permetre augmentar el benefici de l’empresa en un 6,5%.

L’article de La Vanguardia tracta sobre l’ importància, cada vegada més gran, que tenen els directors de compres en l’empresa. Vista la gràfica no ens queda cap dubte que l’ importància del director de compres es fonamental per l’empresa i que s’ha de donar el pes corresponent en l’estratègia empresarial.

Invercat Borsa Inversió i Economia

2/3/10

Estudi Les empreses d’alt Creixement i les Gaseles a Catalunya

Algunes dades de la nota de premsa publicada per la Generalitat sobre l’estudi Les empreses d’alt Creixement i les Gaseles a Catalunya:

Catalunya té 250 empreses d’alt creixement, les quals han augmentat les seves vendes un 174% entre 2004 i 2007

• El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, mitjançant la Secretaria d’Indústria i Empresa, i amb la col•laboració del Centre d’Economia Industrial, ha publicat un estudi sobre les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya.

• Les 250 empreses han estat identificades, seguint la metodologia d’Eurostat i l’OCDE, entre les companyies catalanes de més de 10 treballadors i que pertanyen al que s’anomena nova indústria (indústria manufacturera i serveis a la producció). D’entre elles, n’hi ha 20 que no superen els 5 anys de vida i que s’anomenen gaseles.

• En conjunt, aquest tipus d’empreses van facturar 3.421 milions d’euros l’any 2007, i van duplicar les seves plantilles entre 2004 i 2007.

A Catalunya hi ha 250 empreses d’alt creixement, és a dir d’empreses que augmenten les seves vendes més d’un 20 per cent anual. La seva facturació, no obstant això, ha estat encara molt superior a aquest llindar, ja que, en conjunt, ha assolit un creixement del 174% entre 2004 i 2007. Aquesta és la conclusió principal de l’estudi Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya, elaborat per l’Observatori de Prospectiva Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa amb la col•laboració del Centre d’Economia Industrial.

En conjunt, les empreses d’alt creixement van facturar 3.421 milions d’euros el 2007 i el que més destaca d’elles és que:

* Van augmentar la seva facturació un 174% entre 2004 i 2007, una xifra espectacular si es considera que la nova indústria en el seu conjunt ho va fer en un 33%.
* Van duplicar les seves plantilles entre 2004 i 2007.

* La seva productivitat és un 48% superior a la del conjunt de les empreses de la nova indústria.

El 70% de les empreses d’alt creixement es dediquen als serveis a la producció (entre les quals destaquen les del sector TIC) i un 30% a la indústria manufacturera (especialment del metall i de l’alimentació), si bé l’estudi destaca que són presents a totes les branques d’activitat. En general, són empreses joves, no lligades a cap grup, de capital nacional, familiars i petites.

Estudi Les empreses d’alt Creixement i les Gaseles a Catalunya:

Font: Sala Premsa Generalitat de Catalunya

Invercat Borsa Inversió i Economia

23/2/10

Singulars: vídeo de l’entrevista a Jonathan Tepper

L’entrevista que va realitzar ahir el periodista Jaume Barberà en el programa Singulars de TV3 a Jonathan Tepper va ser molt bona. En l’entrevista es pot apreciar l’enorme coneixement que te Jonathan Tepper de l’economia Espanyola i quan crítica les deficiències de l’economia Espanyola ho argumenta en dades, cosa que fa que els seus arguments guanyin molt de pes al no quedar-se en les frases fetes i buides que utilitzen moltes vegades altres analistes.

Crec que es molt recomanable visualitzar l’entrevista completa, malgrat que el que ens explica Jonathan Tepper no ens agradi escoltar-ho.




Tepper és llicenciat en Història Econòmica per la Universitat d'Oxford, i és soci i analista de la firma britànica d'anàlisis financeres Variant Perception, que ha elaborat un dels informes més crítics sobre la situació dels bancs espanyols i les dimensions de la bombolla immobiliària, en què afirmen sobre la situació econòmica espanyola que "els inversors deuen estar fumant crac si es pensen que els bancs espanyols estan entre els més forts d'Europa".

Invercat Borsa Inversió i Economia

16/2/10

Com les empreses s'estan beneficiant de la Web 2.0

Traducció lliure del informe: McKinsey Global Survey Results: How companies are benefiting from Web 2.0.

Com les empreses s'estan beneficiant de la Web 2.0

Els principals usuaris de les aplicacions Web 2.0 són també els que gaudeixen de més beneficis com ara major intercanvi de coneixements i comercialització més eficaç. Aquests beneficis solen tenir un efecte mesurable en el negoci.

En els últims tres anys, hem seguit l'adopció creixent de tecnologies Web 2.0, així com la forma com les organitzacions les estan fent servir. Aquest any, hem tractat de tenir una idea clara de si les empreses obtenen beneficis apreciables en el seus negocis de les seves inversions a la web. Els nostres resultats indiquen que n’hi han.

Prop de 1.700 executius de tot el món, a través d'una àmplia gamma d'indústries i àrees funcionals, van respondre a enquesta d’aquest any. Els vam preguntar sobre el valor que s'han donat compte en el desplegament de la seva Web 2,0 en tres àrees principals: dins de les seves organitzacions, externament, en les seves relacions amb clients, i en les seves relacions amb proveïdors, socis i experts externs.

Les seves respostes suggereixen per què la Web 2.0 continua sent de gran interès: el 69 per cent dels enquestats informen que les seves empreses han obtingut beneficis de negoci mesurables, incloent productes i serveis més innovadors, màrqueting més eficaç, un millor accés al coneixement, menor cost de fer negocis, i majors ingressos. Les empreses que van fer un major ús de les tecnologies, els resultats mostren, que van generar, inclús, més beneficis.

També es va observar de prop els factors que impulsen aquestes millores, per exemple, els tipus de tecnologies que estan utilitzant les empreses, pràctiques de gestió que produeixen beneficis, i qualsevol característica organitzacional i cultural que pot contribuir als guanys. Hem trobat que l'èxit de les empreses no només integren perfectament les tecnologies Web 2.0 amb els fluxos de treball dels seus empleats, sino que també creen una "empresa en xarxa", vinculant-se amb els clients i proveïdors a través de la ús d'eines Web 2.0. Tot i la recessió actual, una aclaparadora majoria diuen que seguiran invertint en la Web 2.0.

Beneficis de la Web 2.0

Les tecnologies Web 2.0 pot ser un poderós atractiu per a una organització, la seva interactivitat promet portar més empleats en contacte diari a un cost menor. Quan s'utilitza de manera eficaç, també poden fomentar la participació en projectes i compartir idees, el que aguditza la societat del coneixement en la empresa. Poden aportar major abast i escala per a les organitzacions com també, l'enfortiment de vincles amb els clients i millorar les comunicacions amb els proveïdors de i socis externs.

L'enquesta d'aquest any va presentar una forta evidència que aquests avantatges es tradueixen en guanys de negoci mesurables. Quan es va preguntar als enquestats sobre els beneficis a les seves empreses que han obtingut com a resultat de l'ús de tecnologies Web 2.0, el que més informen sovint destaquen es una major capacitat per a compartir idees, millor accés als coneixements experts, i reducció dels costos de les comunicacions, els viatges, i les operacions. Molts dels enquestats també diuen que les eines Web 2.0 han disminuït el temps de comercialització dels productes i han tingut l'efecte de millorar la satisfacció de l'empleat.

Més enllà de les fronteres de l'empresa, beneficis importants s'han degut a una millora de les interaccions amb les organitzacions i els clients. La capacitat de forjar llaços més estrets ha incrementat una major presa de consciència sobre els clients i els productes de les empreses i ha millorat la satisfacció del client. Els enquestats també diuen que han estat capaços de polir la seva capacitat d'innovació, potser perquè les seves empreses i clients de forma conjunta donen forma i co-crean els productes utilitzant les connexions de la Web 2.0. Alguns dels enquestats informen que aquestes interaccions amb els clients han donat lloc a augments mesurables en els ingressos.

Els enquestats van esmentar l'augment similars de guanys que resulten dels millors vincles amb proveïdors i socis. El més alt en aquesta llista de beneficis és la possibilitat d'obtenir accés a coneixements fora de les parets de la empresa més ràpidament. Aquests enquestats també citen els menors costos de comunicació amb els socis de negocis i menors costos de viatge.

També vam demanar als enquestats que especifiquessin el percentatge de millora que van experimentar en cada benefici reportat en les tres classes de beneficis. El nivell mitjà dels guanys derivats d'ús intern de la web 2.0 van des d'una millora del 10 per cent en els costos de funcionament en un increment del 30 per cent en la velocitat a la que els empleats són capaços d'accedir a experts externs.

Com les companyies estan utilitzant la Web 2.0

La Web 2.0 ofereix beneficis multiplicant les oportunitats de col.laboració i permetent que els coneixements es difonguin amb més eficàcia. Aquests beneficis els podem trobar mitjançant l'ús de les empreses de fonts d’informació automàtica com ara RSS2 o microblogs, on Twitter és la manifestació més popular. Encara que moltes empreses utilitzen una combinació d'eines, l'enquesta mostra que entre totes les beneficioses, les tecnologies més utilitzada són els blogs, wikis, podcasts, i que son les mateixes eines popular entre els consumidors.
Web 2.0 ús en empreses

Entre els enquestats que afirmen haver vist els beneficis dins de les seves empreses, moltes esmenten blocs, RSS, i les xarxes socials com a mitjà important d'intercanvi de coneixements. Aquestes xarxes sovint ajuden a les empreses a crear grups d'afinitat internament. Finalment, els enquestats informe utilitzant vídeos Web amb més freqüència respecta l'enquesta anterior, les millores tecnològiques han facilitat la producció de vídeos i la seva difusió a les organitzacions.

Els enquestats que declaren que les tecnologies web han enfortit els vincles de les seves empreses a els clients també citen els blogs i xarxes socials com importants. Ambdós permeten a les empreses distribuir informació sobre els productes més fàcilment i, tal vegada més crítica, conviden als clients a donar la seva opinió, i fins i tot a la participació en la creació de productes.
De la mateixa manera, aquells que han obtingut beneficis en les seves relacions amb proveïdors i socis, les eines escollides de nou són els blocs, xarxes socials i compartir vídeos. Mentre que els enquestats ens diuen que aprofitar coneixements d'experts de fora és la seva màxima prioritat.

Qui es beneficia

Independentment de la indústria, executius d'empreses que utilitzen més les tecnologies Web 2.0 també informen de més beneficis. La comparació de les indústries dels enquestats, els d'empreses d'alta tecnologia són els més propenses a reportar beneficis mesurables de la Web 2.0 en general, seguit per les empreses que ofereixen serveis de negocis, legals i serveis professionals. Les empreses amb ingressos superiors a mil millons de dòlars -juntament amb organitzacions B2B -, són més propensos a reportar beneficis que les empreses més petites o les empreses de consum.

Entre les funcions, els enquestats de tecnologies de la informació, el desenvolupament de tecnologia de negocis, vendes i màrqueting són més propensos a veure els beneficis en els diferents nivells que no pas aquells que estan en les finances o de compra. Els executius de TI, en general, es centren més en l'ús d'eines Web per aconseguir millores internes, mentre que les funcions de desenvolupament de negocis i vendes sovint es basen en les tecnologies per oferir millors perspectives en els mercats o per interactuar amb els consumidors.

Beneficis Web 2.0 ús en empreses

A nivell regional, els enquestats a Amèrica del Nord i l'Índia són més propensos a afirmar que estan obtenint beneficis derivats de l'ús de les seves companyies de la Web 2.0. Aquests enquestats també reporten nivells més alts d’ús de la tecnologia en general. Els enquestats a Amèrica del Nord i Xina reporten el major benefici pel client. Els de l'Índia i la Xina, mentre tant, són més propensos a reportar beneficis que es deriven de la les seves interaccions amb els clients i socis.

L'empresa en xarxa

Aquests resultats de l'enquesta indiquen que un tipus diferent de empresa podria estar sorgint una que fa que ús intensiu de les tecnologies interactives. Aquesta organització en xarxa, es caracteritza tant per la integració interna de les eines de la web entre els empleats, així com l'ús de les tecnologies per reforçar la relacions de la empresa amb els clients i els socis de negocis. Com a tal, les companyies que van reportar beneficis empresarials també van reportar alts nivells d'integració de la Web 2.0 en els fluxos de treball dels empleats. El més freqüent és implementar tres o més eines de xarxa i l'ús és elevat a totes aquestes organitzacions.

Aquest ús intern integrat de la Web 2.0 és també el model d'interacció fora de l'empresa. Els resultats de l'enquesta suggereixen que les organitzacions en xarxa han creat processos i plataformes Web que serveixen per a manejar una part significativa d'aquests llaços externs.

Enquestats que van declarar mesurables beneficis diuen que les seves empreses, de mitjana, tenen interaccions Web 2.0 amb el 35 per cent dels seus clients. Aquestes empreses han forjat vincles web similars amb el 48 per cent dels seus proveïdors, socis, i experts externs. Una estructura organitzacional que és més porosa i connectada poden fer a les empreses més resistents i adaptables, millorar la seva capacitat d'accedir al coneixement i per tant innovar més eficaçment.

Gestió de l'adopció

Moltes empreses experimenten amb tecnologies Web 2.0, però la creació d'un entorn amb una massa crítica de usuaris compromesos és més difícil. Els resultats de l'estudi confirmen que l'adopció exitosa exigeix que l'ús d'aquestes eines s'integrin en el flux de treball dels usuaris. A més, fomentar l’ús continuat requereix solucions diferents de la tradicional financera o incentius dels resultats com a eines de motivació. A la web de la comunitat, l'estat es construeix sovint en una reputació de fer contribucions significatives. Els enquestats diuen que els incentius no estructurats incorporant la filosofia d'Internet, com ara les classificacions pels companys i el reconeixement de la condició en línia, han estat més eficaços en fomentar l'adopció de Web 2.0.

Mirant cap al futur

La Web 2.0 utilitzada per les empreses sembla que estar desenvolupant unes arrels resistents. Més de la meitat de les empreses en aquesta enquesta te planificat augmentar les seves inversions en tecnologies Web 2.0, mentre que una altra quarta part esperen mantenir les inversions en els nivells actuals.

Entre els enquestats, les companyies que han obtingut beneficis de negocis apreciable de la Web 2.0, la actual recessió ha fet ha augmentar l'interès en les tecnologies, presumiblement perquè les empreses compten en l'ampliació dels seus guanys.

A través de tres categories principals d'ús (intern, clients i socis / proveïdors), al voltant d'un terç de tots els enquestats encara no han assolit els beneficis empresarials, ja sigui perquè no estan utilitzant la Web 2.0 per a un d'aquests fins, o perquè encara han d'aprendre com aconseguir beneficis mesurables amb les eines que estan utilitzant. No obstant això, la satisfacció amb la Web 2.0 és alta entre tots els usuaris. Això suggereix que la web 2.0 té un munt d'espai per créixer a mesura que més companyies s'esforcin per obtenir els beneficis que proporciona la Web 2.0.

Invercat Borsa Inversió i Economia

30/1/10

Ocupats per situació professional i tipus de contracte

He trobat molt interessant la següent taula, publicada en les notes de conjuntura del tercer trimestre del 2009 a Tinsa, perquè ens permet veure quines son les persones més afectades de la crisis per situació professional i tipus de contracte a Espanya.

Ocupats per situació professional i tipus de contracte

Els qui s’enduen la pitjor part son els ocupats assalariats amb contractes temporals amb una caiguda del 18,18%, en canvi els ocupats assalariats amb contracte fix només es van reduir un 1,67%.

D’altra banda els empresaris sense treballadors o autònoms van baixar un 8,74% i els empresaris amb treballadors es van reduir en un 10,14%.

Amb aquesta visió global d’ocupació d’empresaris, autònoms i assalariats podem veure que la crisi no només està afectant als assalariats sinó que molts empresaris i professionals independents també s’estan veient molt afectats. Aquests últims (empresaris i professionals independents), habitualment quan tancant el seu negoci, no només perden la seva feina sinó que també perden bona part del seu patrimoni i a més a més no disposen del subsidi d’atur.

En aquesta batalla, on no hi ha guanyadors, entre empresaris i treballadors que ens vol vendre el govern, sindicats i patronals, se’m fa del tot inconcebible entendre que després de més d’un any i mig (o més) no hagin arribat a un acord (govern, sindicats i patronals) per incentivar l’ocupació d’assalariats, de professionals independents i d’empresaris.

Finalment, per acabar-ho d’adobar, el govern anuncia que l’edat de jubilació teòrica s’haurà d’allargar dos anys més, fins els 67, perquè sinó el sistema de pensions farà fallida al 2029. El sistema de pensions potser s’ha de reformar però ara mateix el gran problema que te el país no es pas el sistema de pensions.

El gran problema que cal resoldre ara mateix (que hauria d’haver estat resolt ahir) es crear ocupació, incentivar l’emprenedoria, incentivar a la creació d’empreses, incentivar als empresaris perquè no redueixin més les seves plantilles e impulsar nous sectors productius d’alt valor afegit.


Invercat Borsa Inversió i Economia

17/1/10

PIB per càpita EE.UU i els 5 països més poblats d’Europa

Greg Mankiw ha publicat en el seu bloc el PIB per capità, ajustat per diferències en els nivells de preus (PPP), a partir de les dades del Fons Monetari Internacional (FMI), dels Estats Units i dels 5 països més poblats d’Europa occidental:

  • 1. Estats Units 47.440

  • 2. Regne Unit 36.358

  • 3. Alemanya 35.539

  • 4. França 34.205

  • 5. Itàlia 30.631

  • 6. Espanya 30.589

Sempre he trobat interessants les dades que permeten comparar els nostres ingressos amb els ingressos dels països veïns, em fa adonar on som i cap on hauríem d’anar. La definició del camí de com hi hauríem d’anar es una tasca que ens correspon a nosaltres definir com a país: ¿Construint pisos? ¿Invertint en biotecnologia? ¿Fent de subcontractistes de les empreses d’automoció? ¿Innovant en nous models de negoci, productes i serveis?

Invercat Borsa Inversió i Economia

10/1/10

Recursos per emprendre

Fa poc he començat una nova etapa professional en la meva vida que m’ha portat a establir-me com a treballador autònom. M’agradaria compartir amb tots vosaltres els enllaços d’informació més útil que m’han servit per començar aquesta nova etapa professional a Barcelona. Espero que aquests enllaços siguin útils a les persones que volen començar una nova etapa professional i estan buscant assessorament e informació de les passes que cal realitzar per emprendre.

Assessorament a la emprenedoria:

Sens dubte Barcelona Activa ha sigut la institució que més assessorament m’ha donat. He assistit a alguns dels seminaris que fan diàriament i també m’ha assessorat en l’elaboració del meu pla d’empresa. Barcelona Activa ha certificat el meu pla d’empresa i això m’ha permès sol•licitar la capitalització de l'atur i la subvenció de la generalitat a la emprenedoria.

Formes jurídiques:

A iPyme podreu trobar l’explicació de totes les formes jurídiques posibles, el nombre de socis mínims i el grau de responsabilitat de cada una de les formes jurídiques.

A CrearCat també es una molt bona pàgina per veure clarament les diferències entre les diferents formes jurídiques.

Tràmits a seguir per posar en marxa una empresa:

A PymesOnline podeu trobar un PDF amb els 10 passos per crear una empresa.

A la Cambra de comerç de Barcelona també tenen molt bona documentació dels tràmits per crear una empresa i de les formes jurídiques.

Informació d’interès pels autònoms:

Informació general de la seguretat social sobre els autònoms.

A Unió de treballadors autònoms trobareu molta informació d’interès pels autònoms.

Un altre bona pàgina web amb bona informació per autònoms es la de Unió de professionals i treballadors autònoms.

Espero que aquelles persones que estiguin interessades en establir-se com autònoms o vulguin crear la seva empresa trobin interessants tots els recursos indicats.

Invercat Borsa Inversió i Economia